viernes, 27 de enero de 2023

Maruxines de Ciañu

 Si ye difícil acolumbrar una serena na mar océana, muncho más ye dar con ella tierra adientro.

Hai quien sostién que’l topónimu de Llangréu procede d’un llagucu al altor de Ciañu (d’aende quiciabes La Buelga) y quien afirma que n’otra dómina, cuando los salmones yeren moneda de pagu, el Nalón yera navegable.

D’esi tiempu procede la serena de Ciañu que s’atalanta dende’l bus, nún de los capiteles de la ilesa de San Esteban. L’edificiu ye una reforma de finales del XIX, pero caltién de la primer ilesia dos entraes. Nuna d’elles, la llateral, dos serenes (la mesma duplicada) lleven camín de setecientos años empielgaes tierra adientro. Quién sabe si’l tiempu de les serenes trescurre d’otra manera que’l de los humanos.

Les Maruxines (asina les sentí llamar ente la xente llano de Ciañu y redolada) tán escolancaes. Esta ye una pallabra qu’acabo inventar a imitación de “espernancada” col envís de dar a entender que tán abiertes de cola, porque tienen dos. Na imaxinería medieval estes serenes preveníen al home de los pelligros y pecaos de la carne (y quiciabes tamién del pecáu del pescáu) y, camudando coles por pates, mutantis mutandi, entiéndese bien la ficia.

Di en pensar que les llamaren asina polo común de les maruxes y xuanes, o quiciabes n’alcordanza de dalguna muyer de vida allegre de les qu’andaben agospiando les hores en cualquier posafuelles de los qu’estraron, como sarapicu, colos pozos de les mines.

Yá la facía yo, incluso destinataria del versu del pozu María Luisa, aquel “mirá, Maruxina, mirá, / mirá como vengo yo”.

Pero esti día, nuna d’eses páxines marielluces que pueblen el mio cuartu, de tantos y tantos llibros nos qu’encuevo pa pasar l’iviernu, di con un tratáu nel que se falaba de “sirenides y tritónidos”, y venía pintiparáu un dibuxu talo que’l de les Maruxines de Ciañu, y ye qu’al paecer, a esti tipu de serenes bicolares conózse-yos col nome de Melusina, que la oreya afechisca camudó por Maruxina, muncho más común y cercana.

El Nalón fue un día llonxanu na memoria navegable. ¿Xubiría entós, ente los salmones, desnortiáu, esti par de Melusines?